

Miradas hacia atrás .
Anónimo. Prometeo
Arthur Rackham.Giants and Freia
Asensio Julià. El coloso
El Bosco. El Tríptico del Heno
Franz Von Stuck. Sísifo
Goya. Saturno de vorando a sus hijos.
Caravaggio. David y Goliat
Gustavo Doré. Gargantua
Thomas Cole. The Titan's Globet
Miradas nuevas.
Acebuch. El nuevo Prometeo
Acebuch. Una nueva agrupación.
Benito Del Pliego . Atlanta, ciudad de los titanes.
Josep Ma Casasús Rodó
Pobres gegants ! Si els molins haguessin estat gegants, com els hauria estabornit el Quixot! Quin mal podrien haver fet aquells molins, si gegants fossin? Penseu en el ciclop, rústic i solitari, i ja cec per l'engany de l'astut Ulisses. Cec i sobretot humiliat, perquè fou Ningú qui li va prendre el pèl. Potser era una mica bestiota i rude, però també és cert que encarna un ideal de vida simple molt humà: pastor en paratges feréstecs, sense societat, amb gustos no refinats. Què millor que una bona llesca de cansalada i un tall de formatge! (Però llavors diuen que et put la boca).
Ai els gegants! Grandots i marginats – marginats de la creació, i de la fabulació-; sempre brutalitzats per les mirades i el tracte a distància dels altres. D'aquí que sovint caminin encorvats, i que el mal que els fan els nostres ulls burletes, més que atemorits, els torni el caràcter agre i la veu rogallosa. Gairebé geperuts, perquè segons com, voldrien amagar-se rere el propi cos. (D'aquí que puguem dir que els geperuts són de fet miniatures de gegant).
Sols una mirada ingènua -com la del nen del conte d'Oscar Wilde o el protagonista del film de Tim Burton- els poden obrir la porta de la redempció: el gegant té cor, i aquest, enorme sota un ampli pit pelut, batega de pena. Per això, per sobre de la iconografia de gegants-molins, ciclops i fins i tot goliats, se m'imposen els fotogrames en què un gegant abatut i deprimit, alça la manota en resposta a l'amical mà oferta pel protagonista de Big Fish, aquell explicacontes fora de mida, fantasiós i hiperbòlic. Com si només un altre boig de fabulacions i llegendes pogués compensar la proesa ridícula i cruel del Quixot.


Aunque el Tríptico del Heno no hace referencia directa a Gigantes, aquí es utilizado bajo la mirada de que las sociedades son Gigantes, que es otra forma de ver representado la forma del Gigante y que corresponde a la metáfora que nosotros estamos utilizando en este proyecto.







GIGANTES DE LA LUZ Y LA PENUMBRA.
El cine se ha convertido en una implacable fábrica de iconos. Unos efímeros y otros se han reproducido hasta el empacho formando parte de nuestro imaginario común.
Héroes y villanos , monstruos y tipos corrientes , venus y apolos conforman horas y horas de historias que nos emocionan y nos hacen soñar en ficciones hechas a golpes de claqueta .
Los gigantes han sido tratados de forma desigual y ocupando un papel anecdótico en función del tema de la historia. Esta variante de seres llenan espacios y conceptos dispares : mitológicos , literarios , metafóricos , físicos o de ciencia ficción .
Por razones obvias y de concepto , grandotes como King Kong , Hulk o Godzilla , no me interesan para destacar películas en las que se hable de “gigantes” metafóricos , que el celuloide ha alimentado y con los años se han transformado en auténticos colosos del séptimo arte .
- “Ciudadano Kane /Citizen Kane” . Orson Welles, EEUU- 1941.
Está considerada como una de las mejores películas de la historia . Welles hace un magnífico y épico retrato del magnate de la prensa William Randolph Hearts . Gregg Toland y Welles realizan un tratamiento fotográfico revolucionario al ganar una gran profundidad de campo y presentar físicamente a Kane como un gigante que domina el mundo . El blanco y negro también ayudan bastante .
Para complementar ver “RKO 281” de Benjamín Ross, EEUU-1999.
- “El Padrino / The Godfather , I – II- III” . Francis Ford Coppola , EEUU -1972 - 1974 – 1990 .
Coppola pone imágenes a esta saga familiar de los Corleone . Esta trilogía está considerada como uno de los ejercicios cinematográficos más monumentales del séptimo arte ( 523 minutos aproximadamente ) . Estos gigantes sicilianos con pies de barro están poseídos por la melancolía del paraíso perdido y los amargos negocios en la nueva América . Marlon Brando , Al Pacino y Robert De Niro … ¿quién da más? .
- “ Olimpíada / Olympia , I –II” . Leni Riefenstahl , Alemania – 1938.
Épico documental sobre los Juegos Olímpicos de 1936 en Berlín . La poesia del cuerpo humano en movimiento se convierte en una excusa para alabar el poder del gigante del nazismo y su inquietante estética .
Leni Riefenstahl recibió la Copa Mussolini a la mejor película en el Festival de Venecia. También existen gigantes terroríficos .
-“El Mago de Oz / The Wizard of Oz” . Victor Fleming . EEUU – 1939.
Este equívoco cuento de hadas esconde a un brujo que utiliza caprichosamente su magia en Oz . Parece un poderoso gigante , aunque sin sus trucos y engaños , es tan sólo un hombrecillo corriente e indefenso .
La película nos enseña un mundo multicolor que sólo se puede disfrutar con los ojos de un niño .
- “ El hombre de mármol / Czlowiek z marmuru” . Andrzej Wajda . Polonia – 1977.
Plantea otro juego de equívocos entre la verdad y la propaganda en la Polonia estalinista. Un obrero /héroe , durante el decenio de 1950 es inmortalizado en mármol , pero muy pronto el olvido burocrático arrinconará al mito . El Estado puede ser un gigante perverso que devora a sus queridos hijos . En 1981 , Wajda , hace la continuación con “El hombre de hierro/ Czlowiek z zelaza”.
- “Blade Runner”. Ridley Scott . EEUU- 1982.
Basada en la novela de Philip K. Dick ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, Ridley Scott dirige una de las mejores películas de ciencia ficción y consigue abrir numerosísimos debates sobre sus mensajes y simbología. Los replicantes son gigantes que pueden superar a los humanos . Rutger Hauer , explica en una secuencia emblemática , lo que han visto sus ojos de gigante privilegiado en galaxias lejanas e inhóspitas .
- “Pozos de Ambición / There Will Be Blood” . Paul Thomas Anderson . EEUU-2007.
Daniel Day-Lewis da vida a otro gigante que de la nada logra crear un gran imperio petrolífero . Aunque el tema de esta película ya lo hemos visto antes , las imponentes imágenes de este drama virulento le dan un aire especial y épico .
Este es un pequeño ramillete de películas . Para acabar también se pueden destacar otros “gigantes” que han quedado en nuestra retina y memoria : la perversa computadora de Stanley Kubrick en “2001 : una odisea del espacio”, el gigante bonachón de “Big Fish” del inquietante Tim Burton , el tiránico “Iván el Terrible” de
Sergei Eisenstein , Chaplin disfrazado de Hitler y jugueteando con la bola del mundo en “El Gran Dictador” …
La lista queda abierta…
RADIO ZURICH / Francesc Martín .
Dios mueve al jugador, y éste, la pieza.
¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza
de polvo, tiempo, sueño y agonías?
Jorge Luís Borges.
Carmen Valverde. Laocoonte.
Cristina Manganiello.Siguiendo el hilo.
Elena Bartomeu Magaña. Dios mueve al judador...
Elena Lisset. Zamuritos de Palo Negro.
Francesc Morera. Gegant
Josep Maria Casasús. Als marges de la fabulació i la creació.
J.C. Estudillo. Violencia III
Manuel María Moreno. Titanes
Neiro . Sin título
Oscar Lores. El final de una era
Oscar Lores. Destierro


1. La ciudad que tuvo callejas de barro y cabañas bajo las que el racoon roía carne de durazno, es buen lugar para el ave de presa.
2. Desde sus nidos, levantados a los pies del tótem, otean hoy lenguas de asfalto, interpretan hoy su oráculo industrial de dos o más sentidos: avenidas tan anchas que en su intersección apenas puede un hombre sin camisa fumarse un cigarrillo.
3. Ciudad para un señor más vasto que la vista; señor que juega mientras los súbditos en sus casillas ven el sol ponerse y surgir entre ramas de magnolio, el cambio de estaciones, a la ardilla hurgar en las macetas, al racoom roer y, por encima del tejado, el vuelo vigilante de las águilas.
Radio Zurich. Tierra de Gigantes
Radio Zurich. Gigantes de la luz y la penumbra.
Radio Zurich. Tierra de Gigantes 2
Rafael Ferragut. El Gegant
Rafael Serres. Gegants 1
Rafael Serres. Gegants 2
Susana Weingast. Sensaciones íntimas.
Toni Miquel Morro. La cantera de los Ggantes
Vino. Alien Invasión
Xavi Morte.Tiempo suspendido
Xon Utsett. Gegant
Entre el zero y el infinito
hay un sinfín de números,
pero el que tú has elegido
no permite ninguna secuencia,
y así cae de tus manos como arena
y quedas fuera de la cuenta.
El número que elegiste
no lo encuentran los matemáticos,
pertenece al mundo del silencio,
a los recorridos interiores,
a los últimos sueños.
No tiene suerte ese número,
ni puertas para entrar.
Soledad
Carmen Valverde
Jose Luís Sevilla
Juan Carlos Estudillo
Lilia Luján
Momo
Xavi Cañamate
Xon Upset
Quan el Gegant, únic i omnipotent, es va comprimir per damunt del que la matèria permet, va esdevenir el Big Bang i el Gegant es va fragmentar en infinitat d’identitats matèriques, les quals en una frenètica cursa expansiva s’han organitzat en sistemes complexes i dinàmics que han permès inventar nous equilibris i organitzacions estables...... les constel.lacions, les galàxies, els sistemes estel.lars, els sistemes planetaris…
I l’Univers continua expandint-se en uns paràmetres temporals difícilment comprensibles per una de les infinites conseqüències de la seva existència, la Humanitat.
La Humanitat, que no és més que una nanoexpressió del Gegant, es creu ser el Gegant i tenir capacitat per dirigir els destins de l’Univers.
En canvi, la Humanitat no és més que el resultat d’un cúmul de casualitats còsmiques que han permès que en un racó insignificant de l’Univers, una d’aquestes identitats matèriques hagi establert unes relacions amb el seu entorn que han permès reunir unes condicions ambientals i químiques per a que esdevingui vida biològica, la cursa expansiva de la qual ha portat a l’aparició d’una forma de vida intel.ligent.
Però aquell fragment del Gegant original que s’ha convertit en el planeta Terra està per damunt d’aquesta vida intel.ligent, i la seva capacitat d’adaptació als macrocanvis de l’Univers i als microcanvis d’ell mateix, l’ha fet existir molt abans i li permetrà exisitir fins molt després que la Humanitat sigui un esdeveniment oblidat.
La Terra, generadora de vida i oportunitats i, a la vegada de destrucció, té capacitat sobrada per suportar les pressions a la que els seus habitants puguin sotmetre-la..... No així la Vida com a casualitat extraordinària de l’existència de l’Univers, que de la mateixa manera que va aparèixer per la coexistència d’un seguit de factors necesaris, desapareixerà quan algun d’ells no hi sigui.
I el Gegant ni s’immutarà per la presència o absència de Vida i Intel.ligència en algun dels seus racons perduts, doncs la seva existencia i raó de ser està molt per damunt de les insignificants maravelles que la casualitat de la seva expansió vagin fent aparèixer i desaparèixer de forma capriciosa.
Rafel Ferragut
Doctor en Ciències Biològiques





Mais les braves gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux,
LA MAUVAISE RÉPUTATION
George Brassens (1952)










